I tu, què escoltes?

Una cantant excepcional, humana, admirada i aplaudida, ens descobreix els seus registres vocals i també instrumentals. De llarga trajectòria i coneixedora del món del lied i de l'òpera -tant del repertori italià com del repertori francès i alemany-, la gran soprano nord-americana fa gala del seu bon gust i ens delecta amb una selecció personal que també contrastarem amb algunes de les perles que ella mateixa ha enregistrat.

El protagonista d'avui es defineix com un filantrop. Se'l considera un bon músic, un boníssim intèrpret però també un excel·lent comunicador. Àlex Robles i Víctor García de Gomar ens descobreixen les preferències musicals del virtuós pianista xinès Lang Lang.

El tenor peruà Juan Diego Flórez arriba a la maduresa en plena efervescència i plenitud vocal. Luciano Pavarotti –admirat i recomanat- el considerava el seu hereu, tot i que Flórez emula el model de Kraus i es considera deixeble d'Ernesto Palacio, també peruà. En aquest programa descobrirem els seus gustos musicals i les preferències que van de l'ideal simfònic romàntic al repertori rossinià i verdià en versions molt importants que formen part del catàleg de referència. També sentirem el tenor català David Alegret que ens parla i ens recomana Flórez, com a company i cover de professió, a qui coneix bé i ha substituït en algun dels seus papers més destacats.

Aquesta setmana descobrim un dels grans contratenors actuals a través de l'extensa discografia que ens recomana. Jaroussky té una gran preparació musical, i a més de cantar, dirigeix el seu conjunt "Artaserse", fundat el 2002. Va començar amb el violí i el piano i es va introduir en el món del cant i la música antiga més endavant. Tot això es fa palès resseguint la seva llista de recomanació particular, que va de Paganini i Chopin, fins a Bach i Händel, passant per Gluck, Verdi, Stravinski i molts més, sempre parant atenció als intèrprets, sovint molts cantants que admira o amb els col·labora i continua fent bona música.

La feina del director al capdavant de l'orquestra, més enllà del fet vistós i visual, és complexa i difícil d'entendre, perquè més enllà d'exercir el lideratge -com qui governa el so poderós d'un important conjunt d'instruments ajudat de les mans, els braços i sovint un tros de fusta allargat que anomenem batuta- comporta una gran preparació, coneixement musical, experiència estètica i moltes hores d'assaig. Això, afegit a una gran capacitat comunicativa, ofereix els millors resultats al servei de l'expressió musical. Aquesta setmana tenim de protagonista un dels màxims exponents de la direcció de la nostra era simfònica, el gran Zubin Mehta, que amb la seva experiència encara està en actiu i ens descobreix els seus gustos musicals a través, sobretot, de les versions orquestrals que ell mateix ha protagonitzat.

El director i clavecinista William Christie és una de les grans autoritats de la interpretació de la música antiga amb criteris històrics. Des que va fundar el seu conjunt "Les arts florissants" el 1979, ha encapçalat diferents projectes musicals i operístics i ha visitat diferents repertoris, amb un interès especial per la redescoberta dels compositors del barroc francès, que suma a la seva activitat com a professor i musicòleg.

Un dels músics més complets i universals, pianista i director, ens dibuixa el seu perfil a través dels gustos musicals i recomanacions. Fem un cop d'ull a la seva trajectòria i observem totes les connexions a través de la selecció musical que ell mateix ha triat.

Fer música des d'un primer faristol o des de l'última fila dels violins demana el mateix esforç i dedicació, si bé és cert que, a mesura que s'avança de posició i s'accedeix al lloc del concertino –i ja no diguem al del solista–, la responsabilitat i el grau d'exigència augmenten. Per moltes dones que han volgut dedicar-se a la música aquest grau d'exigència sovint ha representat un plus afegit a la pròpia superació. Aquest és el cas de la nostra protagonista, Anne-Sophie Mutter, una autèntica virtuosa i heroïna del violí.

La veu és personal i intransferible, sensible i molt especial. És per això que també és més vulnerable, i com a instrument humà, està sotmès a les inclemències del temps i del ritme de vida que de vegades s'imposa. El nostre personatge, el cantant bavarès Jonas Kaufmann, és intel·ligent i versàtil, tal com ho demostra l'extens repertori que interpreta. Al programa d'aquesta setmana descobrirem, a més de com canta Kaufmann, quina és la seva personalitat i la manera que té d'entendre la música --potser també la vida-- a través dels seus gustos personals.

Descobrim els gustos i la llista de recomanació, no només pianística, d'una de les grans intèrprets i mestres del piano. Des dels seus referents –Gulda, Cortot, Lipatti- a les seves preferències musicals de gèneres i estils diferents, Martha Argerich és actualment una mestra de mestres que sorprèn per la seva gran sensibilitat i domini tècnic. Més que definir, el programa mostra el caràcter i la manera d'entendre la música d'aquesta gran pianista a través dels seus gustos musicals, on trobarem algunes sorpreses.

El britànic Simon Rattle és una de les grans batutes de la direcció d'orquestra actual. El 2018 tanca una llarga i exitosa etapa al capdavant de l'Orquestra Filharmònica de Berlín i tot just en comença una de nova amb l'Orquestra Simfònica de Londres. El seu model ha contribuït a la democratització de la música.

Un dels directors més polièdrics que han transformat la visió del repertori, des de la música antiga -Monteverdi, Bach, Händel- fins al repertori clàssic i romàntic -Mozart, Beethoven, Berlioz- i rl segle XX -Britten, Stravinski-, passant per Verdi i Schumann. El director anglès John Eliot Gardiner és un preciosista que recrea i rellegeix el gran repertori per obrir-nos a una nova concepció musical, basada en la claredat, sempre ben informada i amb l'objectiu de crear un discurs musical coherent i ple de vitalitat.

Obrim la segona temporada commemorant el centenari del naixement d'aquest reconegut compositor i pianista que va ser el primer director d'orquestra nascut als Estats Units que va obtenir èxit i reconeixement internacional. Avui al "I tu, què escoltes": les recomanacions musicals del gran mestre Bernstein.

La veu de Cecilia Bartoli ens fascina per la seva capacitat i gran temperament. És única amb les agilitats, amb un timbre de mezzo o de soprano -depèn com es miri- perquè ella, més enllà de les etiquetes, es defineix com una cantant de veu flexible i de mentalitat curiosa, i això queda ben patent a l'hora de fer-nos descobrir nous repertoris. Al programa d'aquesta setmana descobrirem què escolta, coneixerem els gustos i les preferències musicals de la Bartoli a través de la seva llista de recomanació personal. Segur que us sorprendrà

Us heu preguntat mai quins són els gustos musicals del director d'orquestra veneçolà Gustavo Dudamel? Quines són les seves músiques de capçalera? I les versions? Perquè identificar-nos amb una música, un artista, una expressió que a la vegada ens evoca records, sentiments i ens fa venir ganes de comunicar-la, és un una experiència que accelera el voltatge i fa vibrar. per això, volem transmetre emocions, accions i opinions. Que allò que ens fa vibrar i ens emociona sigui viscut. Aquesta poètica guiarà tots els programes de "I tu, què escoltes?", a partir d'aquesta temporada.