Això És La Mola

Més informació sobre el capítol dedicat al Norbert Cònsul, el gran obridor i coneixedor de camins a Sant Llorenç del Munt i l'Obac: http://aixoeslamola.blogspot.com.es/

Més informació sobre el capítol dedicat al Ramon Suades a: http://aixoeslamola.blogspot.com.es/

Més informació sobre l'emissió 19 d'Això és La Mola dedicada a l'Albert Antonell: http://aixoeslamola.blogspot.com.es/

Més informació sobre el programa dedicat a l'Amadeu Pagès i el Josep Puig, dels Yayüs, a: http://aixoeslamola.blogspot.com.es/

Més informació sobre el capítol d'Això és la Mola (de Matadepera Ràdio) dedicat al Jaume Claverí a: http://aixoeslamola.blogspot.com.es/

Més informació sobre l'emissió dedicada al Manuel Planxat: http://aixoeslamola.blogspot.com.es/

Més informació a la web del programa: http://aixoeslamola.blogspot.com.es/

Més informació a: http://aixoeslamola.blogspot.com.es/

Més informació sobre aquest capítol d'Això és la Mola a la web: http://aixoeslamola.blogspot.com.es/

Informació del capítol dedicat al Narcis Serrat a la web del programa Això és La Mola, de Matadepera Ràdio. http://aixoeslamola.blogspot.com.es/

Els Lleixà van ser una de les moltes famílies de boscaters dels voltants de Tortorsa que, a principis del segle XX, van marxar cap el Montseny o Sant Llorenç del Munt. Els Lleixà són concretament de Tivenys, un poble del Baix Ebre amb una gran tradició de fer carbó vegetal. A finals dels anys 20 del segle passat, l'avi Joan Lleixà va decidir deixar Tivenys i venir als nostres boscos on s'intensificava la producció de carbó per atendre la creixent demanda urbana. Primer van estar dos anys a Vacarisses i, a continuació, ja va arribar al cor de Sant Llorenç del Munt, on van arrelar. D'entrada van estar treballant entre el Coll d'Eres, la Sesta de l'Arç i el Sot de la Bota. El 1932 van marxar cap el llevant de la muntanya. La família es va instal.lar a una casa de Sant Feliu, però el Joan va continuar vivint sobretot a la muntanya. Com el carboneig exigia rotar per diversos indrets del bosc, durant prop de 20 anys l'avi Joan va tenir barraques i va fer piles a diferents indrets: - Sota la Font de Neda. - l

La desena emissió d'Això és la Mola reviu, a través de diversos testimonis, la voluntariosa i dura reconstrucció de Sant Llorenç del Munt als anys 40 i 50 i tots els esforços que es van fer en aquell temps per revifar l’esperit excursionista després de la guerra civil. El fil conductor de la narració és la Maria Casals (nascuda el 1920) que, conjuntament amb el seu marit, el Joan Ros (ja difunt), van assumir el paper més sacrificat: pujar a viure el 1949 dalt d’un cim on només hi havia uns edificis molt precaris, sense aigua ni llum ni telèfon. La reconstrucció de La Mola té tots els ingredients d'una novel.la: una parella avançada a la seva època, uns empresaris preocupats per la muntanya, uns comtes, uns maquis, la guàrdia civil, uns caçadors furtius, unes magnífiques revetlles amb càntics, uns murs molt antics, dos rucs, 100 gallines i unes ombres fantasmagòriques. La iniciativa de recuperar la Mola va sorgir d’un grup d’excursionistes notables de Barcelona, Terrassa i Sabadell. Coneixedors de l’activit

El Guia de la novena emissió d'Això és La Mola, el Quim Solbas, ha passat a ser conegut sobretot per la gran cova-avenc que va localitzar el 2011 i que porta el seu nom. Però més enllà d'aquesta descoberta tan popular, el Quim Solbas té un llarg historial tant d'altres grans troballes com d'activitats realitzades a favor de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. És un dels grans noms de l'excursionisme llorençà, amb 50 anys d' experiències acumulades al massís. Els seus primers records de la muntanya són de la Moleta (de les Pedritxes) i del pla de les Pinasses (dels Òbits). Era a principis dels anys 60 i no podia imaginar que, ben aprop d'aquells llocs on anava a fer plàcides sortides familiars, realitzaria importants troballes dècades més tard. En Quim Solbas ha explorat la muntanya des de diferents facetes. Entre d'altres, es poden destacar quatre: - com a responsable de Senders del Vallès de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), coneix bé i s'ocupa del GR-5 i GR-173. - com

Avenc Subils i Godoy, Avenc de les Pedres, Avenc de les Bombes, Avenc de la Casa Vella de l'Obac, Avenc del Torrent de la Riba, Avenc del Coll Llarg... Són els noms d'alguns dels grans forats que van existir a Sant Llorenç del Munt, però que sorprenetment van desaparèixer, tot i la seva profunditat i grandària de les seves boques. El Guia de la vuitena emissió d'Això és la Mola, Salvador Vives, va explorar alguns dels mítics avencs desapareguts. El seu testimoni té molt valor perquè és un dels grans espeleòlegs format a Sant Llorenç del Munt i amb una important projecció. Del seu extens currículum, es poden destacar: 1) Les seves nombroses exploracions (més de 1.500) arreu de Catalunya i les veïnes Espanya, Portugal i França. 2) La seva contribució a la descoberta (o retrobament) de diverses cavitats, com la cova de la Canal del Solitari, el Forat dels Ginebrers, l'Esquerda del Paller de Tot l'Any, l'avenc del Tòfol, el Forat dels Despistats o l'avenc de la Serra del Gall (que després del 1920 se n'havia per

La setena emissió d'Això és la Mola desvetlla, a través de diversos testimonis, moltes històries perdudes de la Pola, els Castellots de Tanca, la Fosca i el Racó Gran. Tots aquests racons de la Serra de l’Obac han estat des de fa segles propietat del mas de La Mata. Però entre finals dels anys 20 (quan encara els carboners estaven per to arreu) i finals dels anys 70 (quan els excursionistes retornaven massivament a la mutanya) aquesta part de la Serra de l’Obac va tenir també un virrei. Es tracta del Valenti Rossinyol i Canudas, més conegut com el Tinet o el Tinoi. Això és la Mola rescata de l’oblit al Tinet i una amplia colla, de la que també formaven part en Pere Pallejà, el Hans Weichsel, el Puig, el Navarro, el Tomàs i altres persones que han deixat la seva petjada a Sant Llorenç del Munt. El grup inicial es va formar als anys 20 a la secció d'excursionisme de la Joventut Terrassenca (Coro Vell), que aplegava amb èxit dos moviments que havien arrelat amb força en aquella època al nostre país: el cant cora

Els guies de la sisena ruta radiofònica d’Això és La Mola, de Matadepera Ràdio, són dos mites de Sant Llorenç del Munt: el matrimoni format pel Josep Maria Torras Homet i l’Anna Maria Pallejà. En Josep Maria va néixer l’any 1926. El seu nom surt en els llibres d’història perquè ha estat el primer en escalar moltes parets i agulles de Sant Llorenç i de Montserrat. També ha estat el primer en explorar alguns avencs. A més, en Torras Homet és el padrí de molts indrets de Sant Llorenç. Ell ha posat el nom a molts racons avui molt coneguts, com el turons dels Cabrits o del Boc, el Sentinella de Mata-rodona, el Queixal Corcat, el Fus o La Trona. L’Anna Maria Pallejà va néixer l’any 1936. Forma part d’una família molt important en l’excursionisme llorençà de principis del segle XX. El seu pare, Pere, i el seu germà, Josep, van ser presidents del Club Muntanyenc de Terrassa. L’Anna Maria, amb només 14 anys ja va participar en les primeres exploracions de molts avencs de l’Obac. I amb 18 anys era la dona de Catalunya

En la cinquena emissió d'Això és La Mola, a Matadepera Ràdio, que fet amb l'Albert Vicens una ruta molt llarga i intensa aprofitant que és multifacètic: biòleg, historiador, professor de ciències naturals, escalador i autor de diversos llibres, com "La Mola, Persones i Camins", "La Vessant Desconeguda de Sant Llorenç del Munt", "Els Arbres Monumentals de Catalunya", "Excursions als Naixements dels Rius de Catalunya" i aviat sortirà una altra publicació sobre els "Grans Arbres del Vallès Occidental". L'Albert va començar a voltar de molt petit per la muntanya, acompanyant al seu pare, al qual va sentir l'expressió "llorençar" com a sinònim d'anar d'excursió, però aplicada directament a Sant Llorenç del Munt. Així hem sortit a llorençar amb l'Albert, oberts a les múltiples possibilitats que els seus coneixements ofereixen. Com l'Albert és biòleg i confessa que té "una debilitat especial pels arbres", finalment una part important del recurregut ha passat pels arbres llorençans més emblemàtics. Aquesta agradable

Clip promocional del programa Això és la Mola, de Matadepera Ràdio. En cada emissió un Gran Guia organitza una ruta radiofònica per la "vessant salvatge"de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac.

Sant Llorenç del Munt i l'Obac té identificats actualment uns 170 avencs. Molts d'ells van ser catalogats i estudiats a les dècades dels 70 i 80 pel Xavier Badiella. Arreu de Catalunya Badiella ha fet més de 1.500 exploracions espeleològiques. En la quarta emissió d'Això és La Mola explica com va ser la seva primera baixada a un avenc, amb només 15 anys, i els motius que el van portar a estudiar sistematicament les cavitats de Sant Llorenç. També aporta coneixement sobre alguns avencs, com el Sendo, les Dues Boques, el Pi Tort o Can Torres

Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac té un gran nombre de parets, roques, agulles, boles, boiets, blocs, llastres i merlets. L'Òscar Masó, un dels grans coneixedors del massis, ens condueix per aquest mon de gran bellesa, formes capritxoses i sovint també noms ben curiosos. L'Òscar també ens fuia per la via normal d'escalada a la Castellassa de Can Torres, cingle al que ha dedicat dos llibres.